Just a l’esquerra de la popular Rataplan trobem “La que hi faltava”, una via de característiques molt similars: grau assequible, vertical, roca de primera i molt ben assegurada (encara que no arriba a l’extrem de la seva il·lustre veïna). En definitiva, una via d’escola que amb el recent re-equipament pot servir per descongestionar la Rataplan.
- Via: La que hi faltava
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 110 metres
- Equipament: Parabolts pintats de color verd
- Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Nord-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just al costat d’un gran arbre.
L1(IV+)
La via s’inicia just la dreta d’un gran arbre. Tirem recte amunt a atènyer la primera assegurança, la via comença tombada per anar-se posant vertical poc a poc. Als primers metres la roca es troba un xic polida, però va guanyant en qualitat a mida que la paret es va redreçant. 45 metres.
L2(IV+)
Aquesta segona tirada segueix la tònica de la primera, però ara la roca es torna exel·lent. Només haurem d’anar seguint els parabolts verds, que ara no es trobem tant aprop com en el primer llarg. 45 metres.
L3(IV)
La darrera tirada, comença vertical, tot i que de seguida es va tombant fins arribar al cim de l’agulla. 20 metres.
Descens:
Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada amb roca de primera.
- Bona alternativa per si hi ha cua a la Rataplan.
El que no m’ha agradat tant:
- Primers metres amb roca no gaire agraïda.
- Hi ha moments que la via “toca” tant la Rataplan per la dreta com la Sebastià-Patinyo per l’esquerra.